El passat dia 25 de gener coneixíem el text complet de l´acord entre els representants de CCOO, UGT i la patronal CEOE. Un cop coneguts els detalls de l´acord, es pot afirmar que la patronal CEOE, el senyor Rajoy i la senyora Merkel, i els mercats financers són els grans beneficiats d´aquest acord.
Primerament, perquè la part de l´acord que fa referència a les mesures que ha de prendre la patronal no deixa de ser una declaració de “bones intencions” com podrien ser la reinversió dels beneficis empresarials i la creació d´ocupació. En canvi, tot el que fa referència als aspectes que afecten als treballadors/es malauradament, venen molt ben definits, i no és en el nostre benefici!!
En matèria salarial, acorden els signants d´aquest acord que d´ara en endavant els treballadors/es tinguin pujades salarials per sota de l´IPC real en els propers 3 anys. He de recordar que aquestes pèrdues de poder adquisitiu que s´estan produint actualment es venen a sumar a les que ja acceptaven els mateixos interlocutors abans de la crisi. El que feia que l´estat espanyol fos l’únic estat de la U.E on el poder adquisitiu de les classes treballadores baixés abans de l´esclat de la crisi. A més a més hem de sumar l´actual context de pujades desorbitades en el transport públic, pujada IRPF i IBI, etc
Ens diuen que “el creixement dels salaris en relació amb els països de l´euro ha sigut un element determinant en la pèrdua de la competitivitat”. És a dir, pels signants d´aquest acord els treballadors/es som els culpables d´aquesta “pèrdua de competitivitat”
Pel que fa a les altres matèries de l´acord, com són temps de treball i mobilitat funcional s´incorporen mecanismes per afavorir la desregularització en aquests àmbits en favor de les empreses. Està demostrat, que quan les empreses disposen de més facilitats en aquests camps es contracten menys treballadors/es, ja que els hi surt més a compte aplicar aquests mecanismes.
En definitiva, aquest acord dóna la raó a qui defensa que la culpa de la crisi l´ha tinguda el cost dels salaris dels treballadors/es i les normatives laborals i avalen les tesis per les quals la majoria de la població hem viscut per damunt de les nostres possibilitats. I és que quan s´afirma “ que és l´acord que necessiten i demanen les persones aturades “ s´està acceptant que per sortir de la crisi s´han de perdre drets laborals, perquè així augmentaren la nostra “competitivitat”
Per suposat que en aquest pacte no hi ha cap compromís perquè empreses amb beneficis deixin d´acomiadar com ha fet fa pocs mesos Telefònica ( amb el vist-i-plau de CCOO i UGT ), o perquè els més rics, que per cert, cada cop ho són més ,paguin més impostos.
Per últim, des d´aquestes línies vull aprofitar per solidaritzar-me amb tots els treballadors/es de la comarca que actualment estan patint els efectes de la crisi com Transports M del Valle, Luxiona, Automòbils Prades,etc. En aquests temps de por i resignació, la solidaritat i el suport mutu és la millor eina que tenim els treballadors/es per construir quelcom diferent al sistema actual.
Álvaro Iñigo Quiñonero
Secretari d´Organització de la Confederació General del Treball del Vallès Oriental
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada